Neurofibromatosi és el nom que rep un grup d’afeccions que tenen algunes característiques comunes. La més important és que son afeccions derivades d’un mal desenvolupament, genèticament condicionat, d’una part de l’embrió (ectoderm) que origina el sistema nerviós i la pell. A aquestes afeccions se les denomina síndromes neurocutànies.
El grup de les Neurofibromatosis inclou el més gran grup de pacients amb aquesta síndrome. Altres grups amb aquesta síndrome es corresponen als que pateixen esclerosi tuberosa, angiomatosi encefalotrigeminal, o d’altres més rars.
La Neurofibromatosi 1 va ser descrita per primer cop al 1882 per Friedrich Daniel Von Recklinghausen, un patòleg alemany. Des de llavors, està clar no tan sols que les neurofibromatosis son una de les malalties genètiques
més comunes, sinó també que hi ha diverses expressions diferents de la malaltia. La forma descrita per Von Recklinghausen es, amb diferencia, la més comuna, arribant aproximadament al 85% dels casos.
Les Neurofibromatosis comporten, doncs, signes clínics cutanis i neurològics. Sovint la malaltia es limita a manifestacions cutànies. D’altres vegades, - molt menys freqüentment - son les manifestacions neurològiques les exclusives o predominants. Les més important d’aquestes, son els tumors que es poden formar al llarg dels nervis, especialment dels filets nerviosos cutanis, i d’aquí el nom de la malaltia (Neurofibromatosi = múltiples neurofibromes).
Les manifestacions cutànies més freqüentes son les taques de color cafè amb llet. Els neurofibromes son tumors que només molt excepcionalment malignitzen, en general es mantenen com a tumors benignes tota la vida, i la seva única transcendència consisteix en el defecte cosmètic que comporten.
Els neurofibromes poden créixer fins a una mida enorme i poden causar serioses desfiguracions o deformacions. El tractament quirúrgic d’aquestes lesions, tot sovint és poc satisfactori degut a la intima integració amb els nervis i a la tendència d’alguns dels tumors de créixer en forma de xarxa.
La NF està mundialment distribuïda, afectant als dos sexes per igual, i no hi ha cap tipus especial de distribució racial, geogràfica o ètnica. Per tant, la població sencera te risc de patir-la.
Les Neurofibromatosis poden també, encara que amb molta menys freqüència, afectar a altres òrgans del cos que no procedeixen directament del ectoderm, com per exemple l’esquelet especialment l'axial (raquis i crani). S’han descrit diferents formes de Neurofibromatosi, però - de llarg - les més importants són la Neurofibromatosi tipus 1 o Nf-I i la Neurofibromatosi tipus 2 o Nf-II, deu vegades menys freqüent que la NF-I.
Actualment, es distingeixen dos tipus de Neurofibromatosis:
La Neurofibromatosi 1 (NF1, també coneguda per NF de Von Recklinghausen o NF Perifèrica) afecta a una de cada 3.500 persones i es caracteritza per múltiples taques de cafè amb llet i neurofibromes a la pell o per sota d'ella.
Abans se li havia anomenat NF periferica per esser característica d'ella la presencia de molts, a vegades incomptables, neurofibromes. Actualment, - gracies sobretot a la Resonancia Nuclear Magnetica - es coneix que sovintegen lesions encefàliques (o sigui a nivell de Sistema Nerviós Central) en els pacients amb NF1, i per això és millor deixar de banda aquesta denominació.
Pot provocar engrandiment del crani amb o sense hidrocefàlia (acumulació de líquid cefalorraquidi al interior dels ventricles), deformació d’ossos de la fàcies, deformació i/o displàsia dels ossos de la base del crani, deformació el raquis en sentit lateral (escoliosi), anteroposterior (cifosis) o mix (cifoescoliosis).
En alguns casos, els tumors es poden desenvolupar en el propi parènquima cerebral, en la medul·la, o en el nervi óptic y també en les arrels nervioses i nervis paravertebrals.
La Nf1 està causada per l'anomalia d'un gen en el cromosoma 17. Es una malaltia molt variable y no hi han dos persones afectades de la mateixa manera encara que siguin membres de la mateixa família.
Pot produir-se la pèrdua de l’audició, però no és habitual, i la sordesa és rara. Algunes pèrdues poden estar causades per un problema estructural en l’oïda interna, o que un neurofibroma pugui bloquejar el conducte exterior o mitjà produint una pèrdua de conducció.
Aquest tipus de sordesa és diferent de la causada pels neurinomes acústics (tumors del nervi acústic) de la Nf2.
La hipertensió és freqüent a la NF1 i es pot desenvolupar a qualsevol edat.
També s’ha observat que, aproximadament, un 50% de nens afectats per la NF1 tenen algun tipus de problemes d’aprenentatge.
És cert que hi ha moltes possibles complicacions de la Nf1 però és important indicar que els 2/3 de les persones que la pateixen, no tenen cap complicació important.
La malignitat dels tumors, es pot produir a qualsevol edat, però els tipus de tumors difereixen dels nens als adults. En els nens, els tumors greus que normalment es poden desenvolupar, són els gliomes de nervi òptic i una mena de tumors cerebrals. La leucèmia i la limfoma també es desenvolupen més freqüentment en els nens. En els adults, els neurofibrosarcomes són els més comuns específicament associats a la Nf1.
El tractament del glioma òptic en afectats de la Nf1 és problemàtic. La majoria dels casos en els que la RMN detecta un engrossiment del nervi òptic no presenten símptomes i continuen així. L’historial del glioma del nervi òptic en pacients que no tinguin l’afecció és molt diferent, ja que en la Nf1 el glioma òptic és freqüentment estable durant molts anys, o bé creix molt poc a poc. Així doncs, és important assenyalar, que molts afectats de la Nf1 amb glioma del nervi òptic no necessiten tractament.
Manifestacions clíniques de la Nf 1
Les més probables, o criteris majors que apareixen sempre o gairebé, però que no tenen perquè representar complicacions importants de la malaltia són:
Les possibles complicacions, també anomenades criteris menors, apareixen en un numero inferior de casos. Algunes d'elles només se les suposa associades a la Nf perquè es troben en més freqüència en els afectats, altres son conseqüència directa de la malaltia. Cap d'elles per si sola es indicació de Nf1. Aquestes poden ser:
La Neurofibromatosi 2 (Nf2, també coneguda com NF Acústica Bilateral), és molt més rara, només es produeix en un de cada 40,000 individus. Es caracteritza pel creixement de múltiples tumors en els nervis cranials i espinals, i per altres lesions del cervell i cordó espinal. Els tumors que afecten als dos nervis auditius són un senyal determinant. El primer símptoma, generalment, és la disminució de l’audició en els adolescents.
La Nf2 està causada per
l’anomalia d’un gen en el cromosoma 22. A diferència de la Nf1, l’evolució de la malaltia és força similar en la majoria dels afectats, i normalment es manifesta en
l’adult.
També pot haver-hi alguns neurofibromes a la pell, tot i que són menys comuns que en la Nf1, en canvi apareixen freqüents neurinomes subcutanis, en forma de tumors durs i dolorosos, ubicats sobre algun nervi. Altres tumors del cervell i del cordó espinal són més comuns en la Nf2, però normalment no apareixen gliomes òptics.
Una indicació precoç comuna de la Nf2 és un tipus particular de cataracta, anomenada cataracta del subcapsular.
El tumor del nervi auditiu, depenent de la seva mida i situació, també pot afectar el nervi facial i el sistema vestibular, produint la paràlisi de part de la cara i problemes amb l’equilibri. La pèrdua d’oïda és progressiva, i pot produir sordesa completa. Extirpar els tumors mitjançant la cirurgia pot ser difícil, i alguns no poden ser totalment eliminats. El diagnòstic precoç és important, ja que els tumors més petits poden ser més fàcils de treure i l’audició pot conservar-se.
Tanmateix, s’ha de fer un examen complert per estar-ne segur que no hi ha més tumors a altres parts del cos.
Manifestacions clíniques de la Nf
2
Les manifestacions directament associades a la Nf2, es citen a continuació. El neurinoma del acústic, apareix en més d’un 90% de casos. Els tumors cutanis, les taques i les cataractes no son realment preocupants:
Com a conseqüència dels múltiples tumors que en el sistema nerviós produeix la Nf2, tot sovint es presenten altres complicacions, la majoria de les quals està relacionada amb la pèrdua de la funcionalitat de les vies nervioses. Hem de tenir en compte, que si be els tumors son benignes, es poden produir en tal numero, i en alguns llocs que fan que la seva extirpació sigui molt difícil, i no exempta de conseqüències. A vegades es molt difícil determinar si es millor extirpar o no. Aquestes poden ser:
Aquest capítol ha estat corregit i ampliat pel doctor Adolf Pou i Serradell, cap del Servei de Neurologia de l’hospital Universitari del Mar. Professor Titular de Neurologia de la facultat de Medecina de la UAB. i reconegut expert espanyol en les Neurofibromatosis.
